Unitat 4 - Cicle biològic de la vinya
La vinya és una planta amb un cicle característic en zones temperades que s'inicia amb el desborre a principis de la primavera per concloure amb la caiguda de la fulla en la tardor.
D'entre tota les fases d'aquest cicle la més important per a la qualitat del raïm és la maduració, a la qual dedicarem la propera lliçó.
A continuació veurem pas a pas com va evolucionant la planta segons en què moment de l'any es troba. És important ressenyar que encara respectant el natural cicle biològic de la planta, tota vinya conreada sempre ha de ser perfeccionada en la seva evolució per la mà de l'home, d'aquí una sèrie de pràctiques de camp entre les quals s'inclou la de la poda.
La vinya és una planta arbòria, trepadora, de creixement il·limitat, per la qual cosa cal controlar-la. És aquí on es fa necessària la tècnica de la poda per poder donar forma al vinyer i alhora afavorir un correcte desenvolupament de la vegetació en general i del fruit (els raïms) en particular.
A més de la poda d'hivern o principal, es fan vàries podes al llarg de tot l'any, com per exemple la poda en verd primaveral. La poda és una de les operacions més importants per a l'obtenció posterior d'uns raïms sans, madures, i sobretot: DE QUALITAT per fer bon vi.
LES FASES DEL CICLE BIOLÒGIC DE LA VINYA
1 Repòs vegetatiu.
Part de la tardor i tot l'hivern. Aspecte de la planta: tronc amb braços i sarments, solament la part llenyosa, no hi ha fulles ni cap estructura verda vegetal. Causa: temperatura del sòl< 10º , no hi ha possibilitat d'absorció per part de les arrels dels nutrients del sòl.
2 Desborre.
Finals d'hivern i principis de primavera. Aspecte de la planta: les gemmes de la planta comença a inflar-se, a formar una "esborra" on va tota la informació cromosòmica, diferenciada en fulles, tiges, fulles i racimos, tots ells diminuts. Causa: augment de la temperatura per sobre de 10º, comença la funció d'absorció per part de les arrels de la planta.
3 Brotación.
Inicis de primavera. Tota aquesta estructura diminuta comença a desenvolupar-se: primer surten les fulles que s'estenen posteriorment, després es veuen racimillos molt petits. Causa: les temperatures primaverals. El desenvolupament serà més ràpid depenent del nombre d'hores d'insolació i de l'aigua disponible.
4 Floració i Quallat.
Avançada la primavera. Es desenvolupen flors hermafroditas molt petites que després de la seva pol·linització, normalment per part d'insectes, quallen en el fruit, que al principi són petites bayas amb forma i grandària de pèsol.
5 Envero.
A mitjan estiu. El gra tipus pèsol comença a augmentar de grandària i posteriorment de color: de verd a groguenc en raïms blancs i a amoratado en les tintes. Aquest procés dura uns 15 dies i coincideix amb l'inici del agostamiento (les tiges herbàcies passen a llenyosos). És molt important aquesta fase, és l'inici de la maduració, on es produeixen els canvis més importants en els raïms.
6 La Maduració.
Des de mitjan estiu a inicis de tardor. El període més important que determina la qualitat de la collita. El raïm augmenta contínuament de grandària, va perdent la molta acidesa que tenia fins a aquest moment i va acumulant cada vegada més sucres. La quantitat de sucre determina la quantitat d'alcohol que posteriorment tindrà el vi d'aquests raïms. Al final d'aquest període es produeix la Verema.
7 Caiguda de la Fulla.
Entre un i dos mesos després de la verema. Les condicions atmosfèriques condueixen a una menor activitat en la planta, es ralenteix l'absorció de nutrients per part de les arrels. Les fulles deixen de tenir l'activitat intensa que tenien a la primavera i estiu (es tornen d'un color marró o vermellós) i arriba un moment en què cauen. A partir d'aquí es dóna la parada hivernal, completant el cicle d'un any de la vinya.
LA IMPORTÀNCIA DEL CLIMA
Com hem vist, són les condicions climatològiques una de les causes fonamentals en els canvis que es donen en la planta al llarg de l'any.
La climatologia no és una ciència exacta, i dins d'una normalitat d'estacions de l'any, precipitacions, etc, es donen moltes "anormalitats" de fenòmens que no són freqüents en determinades èpoques i que es donen, que són de gran (i nefasta generalment) incidència sobre l'evolució del vinyer. Exemples:
Gelades Primaverals es tradueixen en grans pèrdues de collita per a aquest any, en gelar-se els petits i incipients brots, molt delicats.
Pedregades a la primavera i estiu sempre nocives, destrossen part de la vegetació i sobretot és perjudicial en període de maduració, quan ja estan els raïms gairebé para vendimiarse.
Pluges excessives durant la verema es dóna un alt risc de pudrición de gran part de la collita, contaminació per fongs.
Excessiva calor durant l'estiu: imperfecció en la maduració dels raïms, originant raïms menys equilibrats, més bastes. De vegades es donen cremades importants en la pell dels raïms, amb les consegüents pèrdues.
